I A PAS FOC AL TIPI !
Una fèsta de la Bovina
Dins Gard, Uchaud se remembra la preséncia del Marqués de Baroncelli, per la fèsta de la Bovina, lo 15 d’agost. S’i pòt veire una abrivada coma la vòl la tradicion : de gardians a caval encadran un tropèl de braves buòus de Camarga, dels de la raça tornada pel Marqués.
Cadun a aprestat son repais del miègjorn, tradicional el tanben, coma la musica balhada per tres autboissaires e un tamborinaire. L’embiant es aquí per aculhir los sèt buòus sarrats per un detzenat de cavalièrs. S’agís pel monde d’acompanhar los buòus, dels prats duscas a las arenas, e lo jòc consistís d’ensajar d’escartar los cavals per far fugir los buòus. De còps, la corsa devén un pauc riscada, mès pas plan. Aprèp, lo monde pòdon anar tastar totes amassa l’alhòli e lo rosat fresquet, a l’ombra dels palafreguièrs, abans de cantar la Copa Santa e de la Fe dels buòus !
Alavetz, s’avètz enveja de coneisser lo bonur, sufís d’anar a Uchaud l’estiu que ven per aquela fèsta ; i sèm convidats pel nòstre correspondent Miquèl Massal.
L’Occitage
Poème de Joseph d’Arbaud (Florilège de la Nation Gardiane 1932) qui chante le renouveau de la race bovine et la fraternité des gardians avec le peuple provençal (air : Le temps des cerises)
Quand lou souleias rabino la plano Quand le grand soleil brûle la plaine
Que sus lis estang danson li belu Que sur les étangs dansent les clartés
A ras dis engano Au ras des salicornes
Urous quau bloucant sa sello gardiano Heureux qui bouclant sa selle gardiane
S’en vai libre e soul sout lou grand cèu blu S’en va libre et seul sous le grand ciel bleu
[…] […]
Aro qu’an tourna li tèms d’abribado Maintenant est revenu le temps d’abriver
Buten nòsti biòu sus li caladat Poussons nos taureaux sur les pavés
En revoulunado En tourbillons
Au noum dòu païs e de la manado Au nom du pays et de la manade
Mantenen gardian noste vièi coumbat Gardians maintenons notre vieux combat
[…] […]
Mi fraire gardian sian qu’uno pugnado Frères gardians nous sommes une poignée
Mai sauvan la terro e l’us naciounau Mais sauvons la terre et notre tradition
De la mau-parado Du malheur
E belèu qu’un jour la Raço aubourado Et peut-être qu’un jour la Race retrouvée
Boumbira delièuro a noste signau… Bondira allègrement à notre signal…